XXII Audiència Pública als nois i noies: Barcelona Ciutat Refugi. Dossier per al professorat

Dossier elaborat per part de l’Ajuntament de Barcelona, adreçat al professorat tant d’escoles primàries com secundàries que ofereix formació sobre la situació i context dels refugiats, així com activitats adreçades als alumnes.

Presentació del Dossier:

El material didàctic que teniu a les vostres mans convida a fer una reflexió sobre com, des de les ciutats —des de les institucions, però també des de la societat civil— es pot actuar per acollir les persones nouvingudes. Ja fa molt temps que el drama que pateixen les persones que demanen refugi a Europa creuant el Mediterrani omple les notícies. És veritat que és una emergència que desborda la capacitat actual de fer-hi front¹, però també és cert que no és una problemàtica nova. A finals de 2015, el nombre de persones desplaçades forçosament a tot el món supera els 65 milions —més que la població sencera de França— unes xifres que no s’havien vist des de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, de persones refugiades i desplaçades n’hi ha hagut, malauradament, sempre, i des de tots els continents.

L’emergència humanitària que suscita la fugida de les persones refugiades, i també la gran diferència en recursos que estan posant els diferents països de la Unió Europea per acollir-les, obliga a reflexionar sobre el concepte i el rol de la ciutadania i els valors, les actituds i els comportaments que prenen les societats i cada persona: Quins es diuen que són els valors d’Europa? Per què no els estem complint amb la crisi de les persones refugiades? Per què hi ha persones refugiades? Per què hi ha fronteres? Europa havia de ser un espai d’identitat comuna i de drets que estan trontollant.

El material didàctic “Barcelona, ciutat refugi” posa una èmfasi especial en els desplaçaments forçats de població (refugi i desplaçament intern), però inclou reflexions sobre altres tipus de desplaçaments (com la migració per motius econòmics). Tot i que la definició del que són les persones refugiades, desplaçades i migrades distingeix realitats diferents (vegeu-ne les definicions i explicacions al capítol 1), a la pràctica, pel que fa a la responsabilitat d’un ajuntament i de la ciutadania respecte a aquestes persones, es pot qüestionar si té sentit fer tanta distinció.

El marc en què es mou aquest material és el que estableixen els diferents tractats i documents de drets humans. En aquest sentit, perquè així ho estipula el Dret Internacional, no es posarà en qüestió si una ciutat o un país ha d’acollir persones refugiades o no, perquè, tal com queda regulat jurídicament, aquesta és la seva obligació. Partint del fet que l’acollida de persones perseguides és una obligació, el que es proposa al material és reflexionar sobre com fer-ho, però en cap cas posant en qüestió si s’ha de fer o no. Acollir les persones refugiades no és una actitud de caritat o de benevolència, sinó el compliment d’un compromís regulat pel dret internacional, i incorporada a la legislació espanyola.

Atès que els mitjans de comunicació fan una cobertura parcial de les migracions forçades, atenent les agendes informatives pròpies, és molt probable que l’alumnat tingui més present la realitat de persones refugiades sirianes que d’altres provinences. Si és veritat que numèricament ha estat el país des d’on han fugit més persones des de mitjan 2014, hi ha molts altres països que pateixen realitats de desplaçament diferents. Aquesta proposta didàctica parlarà d’una diversitat de casos, i quedarà reflectit que és una problemàtica antiga diversa. El tema dels desplaçaments forçats és el que omplirà, doncs, de continguts el procés de l’Audiència Pública als nois i noies de la ciutat d’aquest curs 2016-2017.

(Curs 2016-2017)

Dades generals: