Nova edició del recull de Visites Temàtiques del Centre d’Interpretació del Romanticisme de la Masia d’en Cabanyes

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, (CIRMAC) ha realitzat una nova edició de les sessions de les Visites Temàtiques que han tingut lloc a la Masia d’en Cabanyes. Aquesta nova publicació rep el títol de ‘La Masia d’en Cabanyes. Poesia, música i mites al romanticisme català’. Donades les circumstàncies de les restriccions a causa de la pandèmia de la Covid-19, aquesta nova publicació es presentarà el proper 6 de febrer, a les 19 h, pel canal de Youtube de la Masia d’en Cabanyes.

El llibre ‘La Masia d’en Cabanyes. Poesia, música i mites al romanticisme català’, recull els articles dels quatre historiadors i estudioses que han conduït les Visites Temàtiques. L’objectiu d’aquestes sessions és difondre la col·lecció del CIRMAC i convidar el públic a visitar aquest centre d’interpretació que mostra de manera gràfica i experiencial el Romanticisme, moviment cultural del qual a la comarca del Garraf hi ha petges rellevants.

Les visites estan conduïdes per especialistes que aprofundeixen en l’art, la cultura, la història i els matisos dels elements que conformen la col·lecció d’aquest espai de memòria romàntica. Els mateixos conductors de les visites escriuen articles de les sessions que són recollits en els llibres de la col·lecció de les Visites Temàtiques. El llibre que es presentarà el dia 6 de febrer conté articles de Marina Rodríguez Brià, Eduard Juanmartí i Generès, Francesc Carnicer i Mireia Rosich.

La pianista, filòloga, investigadora i membre fundadora de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona, Marina Rodríguez Brià, ha escrit un text sobre la sessió que va realitzar al voltant de la singularitat del piano vertical de la Masia d’en Cabanyes, fabricat per un dels músics més cèlebres del seu moment: Muzio Clementi (1752-1832). La investigadora relaciona aquest personatge singular amb l’esperit il·lustrat de Josep Anton de Cabanyes, qui va adquirir aquest instrument a la ciutat de Londres el 1820.

Eduard Juanmartí i Generès, professor de llengua i literatura de l’Institut Manuel de Cabanyes, posa de relleu en el seu text la reivindicació que el poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera va fer de l’obra de Manuel de Cabanyes al tercer poema d’Horacianes, del 1906. Juanmartí destaca com Miquel Costa lloa l'obra de Cabanyes tot i no escriure en la seva llengua materna i com es manté ferm en la reivindicació de l’autonomia de l’art respecte del poder polític o econòmic.

L’historiador i docent Francesc Carnicer i Escriche fa una acurada contextualització política, econòmica, cultural i científico-tècnica del s. XIX al voltant de la Masia d’en Cabanyes. Carnicer va argumentar que el coneixement de les vicissituds de la família Cabanyes són una poderosa eina didàctica per explicar com va ser el segle XIX i de quina manera quedà reflectit a la vida dels Cabanyes.

Mireia Rosich i Salvó, directora del Museu Víctor Balaguer, reflecteix al seu article el passeig que va realitzar per la col·lecció privada de la família Cabanyes enfocat en analitzar diferents representacions dels mites clàssics amb figures femenines com a protagonistes. La sessió es va centrar en el quadre ‘Diana i Cal·listo’ que ocupa un lloc central a la sala on es va realitzar l’acte.

Aquesta nova publicació del CIRMAC, editada en format paper i en digital, s’afegeix a les altres tres precedents. El 2014 es va publicar el llibre ‘Art, cultura, economia i societat a la Masia d’en Cabanyes’ amb textos de Xavier Solà de Andrés, M. Rosa Vives, Albert Tubau, Oriol Pi de Cabanyes, Francesc X. Puig Rovira, Mònica Rovira, Pere Marsé. El 2016 el CIRMAC va editar ‘La Masia d’en Cabanyes. Arquitectura i col·leccions singulars’, amb articles de Francesc Fontbona, Estel Adell, Blanca Giribet, Carmen Lara i Carles Schnabel. I el 2018 es va publicar ‘La Masia d’en Cabanyes. Relat cultural dels Cabanyes i significats de la casa-museu’ amb les aportacions de Francesc Miralpeix, Montserrat Comas, Joan Manuel Chouciño, Sílvia Domènech, Mireia Rosich, Rafel Mestres, Mila Arcarons, Mònica Álvarez i Bienve Moya.