L’espai “Alexandre i Núria de Cabanyes, l’art en llibertat” s’incorpora en el circuit del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes

L’espai “Alexandre i Núria de Cabanyes, l’art en llibertat” s’incorpora en el circuit del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes amb més interpretació i objectes personals que la Masia d’en Cabanyes ha tret dels seus arxius.

Aquest espai s’ha creat amb la voluntat de posar de relleu i donar a conèixer la vida i l’obra pictòrica d’Alexandre de Cabanyes i Marquès (1877-1972) i de Núria de Cabanyes i Ricart (1919-1942), a través de nous textos explicatius i peces originals que s’han conservat a la casa-museu Masia d’en Cabanyes. L’espai s’ubica a la planta noble, on hi destaca el color blau, que il·lustra la connexió del pintor amb la mar.

A través d’aquesta intervenció, el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes - CIRMAC pretén oferir noves mirades, aprofundir i fer una immersió en les dues figures, especialment en la Núria de Cabanyes, de qui fins ara s’eludia la seva trajectòria dins el museu. Així mateix ha permès unir pare i filla en un mateix espai, un paral·lelisme de la mateixa unió que tenien en vida.

A l’espai “Alexandre i Núria de Cabanyes, l’art en llibertat” es pot trobar una nova interpretació al CIRMAC, que s’ha configurat a través de diferents elements i àmbits.  

L’obra pictòrica, una mostra de l’obra dels dos artistes, peces que pertanyen a la col·lecció i que ens permeten explicar la seva obra i context biogràfic. D’Alexandre de Cabanyes, els quadres La bassa dels Josepets de Gràcia (oli sobre tela, c.1899), Marina (oli sobre tàblex, 1932) i Dues barques sobre la sorra (dibuix acolorit sobre paper, primera meitat s.XX), un conjunt al que s’ha incorporat el retrat del pintor realitzat per Francesc Sardà i Làdico, Alexandre de Cabanyes pintant al seu estudi de París (oli sobre tela, c.1900). De Núria de Cabanyes s’hi mostren dues aquarel·les sobre paper, Cuina de pagès, carro amb família i altres escenes i Revetlla, realitzades l’any 1939.  

Els textos, que expliquen la vida i trajectòria dels artistes, cadascun contextualitzat en el seu moment històric, ens ajuden a entendre’ls i descobrir-los. Uns relats que es complementen amb la resta dels elements que conformen l’espai interpretatiu. La Núria, degut a la seva curta vida, disposa de menys elements referencials, tanmateix el text ens permet identificar, entendre el seu tarannà i reconèixer la seva faceta d’il·lustradora, especialment a través de la carta que la seva mestra Teresa Rossell li va dedicar i que queda recollida a la museografia.     

Totes les biografies han estat – per bé o per mal- redactades amb dades que es recullen a través dels seus familiars.  Les biografies d’elles estan vinculades a les d’ells. Elles són dones, filles, alumnes “de” i amb un entorn familiar vinculat a l’art i la cultura.  Dedicar-li un espai del museu és una manera de reivindicar Núria de Cabanyes i de reivindicar en femení. Més enllà de les muses inspiradores. És una proposta per a contribuir a crear una mostra més real dels Cabanyes. També de la història de l’art. La dels homes i les dones. Per altra banda conèixer Núria de Cabanyes és conèixer el món que li va tocar viure. Un món esbiaixat per la tuberculosi que va patir.

El mobiliari del taller d’Alexandre, una mostra dels mobles i estris que utilitzava de manera habitual i que evoquen la seva manera de viure i treballar, traslladen al visitant al que fou el seu estudi des de ben jove i fins al final de la seva vida. Un escriptori, una tauleta amb calaixos, una banqueta – cavallet, un bagul... peces que s’alternen amb els estris de pintar, pots i pinzells i la maleta de roba que utilitzava per a traslladar-los, i que s’han acompanyat d’imatges fotogràfiques que il·lustren l’ús que ell en feia.

Les vitrines interpretatives, que contenen una selecció d’objectes i documents, ens  traslladen a la vida d’Alexandre de Cabanyes. L’obra de Cabanyes és molt extensa, com ho fou la seva vida. Les vitrines mostren aquesta llarga trajectòria a través de tres conceptes o àmbits, la vida en família a la Masia d’en Cabanyes, que compartia amb la seva esposa Pilar Ricart i Nin, i que s’il·lustra amb objectes quotidians com unes ulleres, un obre-cartes, una agulla de pit de la Pilar o documents i agendes que contenen anotacions personals. També restes vegetals i fòssils, que col·leccionaven i que ens expliquen la seva connexió amb la natura. La seva passió per pintar, amb un reguitzell d’estris, potets, paletes, tints i pinzells, de diferents cases comercials i procedències, entre els que destaca la maleta de fusta on tot hi cabia. I finalment una mostra de la seva culminació personal i artística, amb les targetes d’invitacions i petits llibrets de les exposicions que va realitzar, tant individuals com col·lectives, des de la que va realitzar l’any 1904 a la Sala Parés fins a l’antològica que li van dedicar l’any 1973, al Museu Víctor Balaguer. Una mostra documental del seu periple artístic que ell mateix va anar conservant i que evidencien el context històric a través de l’estètica i la llengua utilitzada

Les vitrines s’han configurat amb objectes i documents que s’han conservat a la Masia d’en Cabanyes i que el museu exposa de manera temporal, de manera que s’aniran actualitzant periòdicament, d’acord amb la col·lecció documental del museu, per tal d’anar oferint noves i diferents mirades i interpretacions.

Alexandre de Cabanyes i Marquès (1877-1972) fou el darrer membre de la família Cabanyes que visqué a la Masia d’en Cabanyes, ell va mantenir la col·lecció, la biblioteca i els espais tal i com es poden visitar avui. Malgrat la seva destacada trajectòria, fins ara no se li havia dedicat l’espai que mereixia en aquesta casa-museu. Alexandre de Cabanyes fou membre d’una nissaga de gran tradició intel·lectual i artística, i va conviure a la primera meitat del segle XX amb un grup d’artistes que tingueren com a centre l’activitat cultural, com Martí Torrents, Rafel Sala, E.C. Ricart. Es va iniciar en el món de la pintura de ben jove, formant-se al Cercle Artístic Sant Lluc i més tard a París i Munic. Ha estat un dels artistes més rellevants de la nostra història, un gran activista cultural i documentalista de la vida marinera de la ciutat. Alexandre entenia l’art com una manera de viure, l’art com a tria des de la llibertat.

Dedicar-li un espai al museu és imprescindible per a conèixer i reconèixer la seva persona i la seva activitat artística.

Núria de Cabanyes i Ricart (1919-1942) va ser la primogènita d’Alexandre de Cabanyes i Pilar Ricart i Nin. De ben petita va mostrar habilitats i interès pel dibuix i l'art en general, sent l'única dels germans amb aquesta predisposició. L'obra que ens ha deixat és molt poca, degut a la seva prematura mort, i se centra en els seus dibuixos amb aquarel·la, acolorits, que de vegades acompanyava de rodolins amb un cert toc humorístic. Escenes senzilles i amables que ens evoquen la personalitat i ànim de l'autora, fins i tot quan va emmalaltir. L'any 1936 fou ingressada al sanatori del Brull per a tractar la tuberculosi. En aquells anys dibuixà l’ “Auca del Sanatori del Montseny”, de seixanta-nou vinyetes. Malauradament, la Núria morí l'any 1942, a l'edat de vint-i-dos anys.

El CIRMAC ha volgut visibilitzar-la i posicionar-la dins la conceptualització i relat museològic, oferint més informació i eines de coneixement al públic visitant.

La nova interpretació de la Masia d’en Cabanyes s’ha realitzat amb la col·laboració dels familiars i a través de la recerca que es duu a terme des del museu, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

El nou espai es presentarà el dia 7 d’abril a les 12 h, amb la conferència Núria de Cabanyes i Ricart (1919-1942): vida i mort d’una jove artista, a càrrec de l’escriptor i net d’Alexandre de Cabanyes, Oriol Pi de Cabanyes.  

Més informació a www.masiadencabanyes.cat