La mobilitat, una assignatura massa pendent

L’inici del curs, la tornada a la quotidianitat i l’estrena d’un nou mandat a les institucions municipals i supramunicipals ha tornat a posar en evidència, més que mai, el gran dèficit que viu la nostra comarca, el de la mobilitat.

Tan se val si ens fixem en les mancances per desplaçar-nos des del nostre territori fins a l’àrea metropolitana, com si analitzem les necessitat per moure’ns entre els municipis del Garraf o connectar-nos amb els de la Vegueria. Podem parlar del preu dels peatges, del servei de rodalies o del transport públic per carretera. En tots els casos, l’oferta dibuixa un desequilibri entre les necessitats de desplaçament de la ciutadania i del nostre teixit productiu amb l’oferta existent.

La comarca del Garraf contribueix notablement al PIB del País, però el retorn de les inversions està molt lluny d’equilibrar aquesta realitat. Amb aquest context hem de posar en valor més que mai, el paper de la cooperació, el del treball coordinat entre institucions públiques i agents econòmics i socials.

En el nostre cas, la bona notícia és que portem anys d’aprenentatge i que amb eines com el Pacte Comarcal per l’Ocupació i el Pacte del Penedès Marítim ens hem demostrat la capacitat per diagnosticar i arribar als consens necessari de quines són les grans prioritats a assolir per millorar les condicions de vida de la ciutadania i generar oportunitats de desenvolupament econòmic per la comarca. No són temps d’estratègia política ni electoral.

L’inici del nou curs ens deixa el deure d’aprovar aquesta assignatura que, si em permeteu l’expressió, portem penjada des de fa massa anys. Només amb la generositat i la persistència necessàries, convertint en un clam unànime el nostre dèficit, tindrem la capacitat de revertir-lo.

Insistirem en reclamar un servei de rodalies de qualitat. Ja hem iniciat la demanda per fer complir el compromís del Departament de Territori, de la millora dels preus dels peatges de la C32. I tot sense oblidar que cal que el transport públic intern, el que ha de fer possible desplaçar-se en temps raonable als nostres centres hospitalaris, als centres de formació o al nostre lloc de treball, ha de millorar considerablement. Sense una xarxa de transport públic de qualitat, no podem aspirar a ser sostenibles, no podem ser competitius ni socialment justos. Ho sabem i continuarem treballant per revertir-ho.