La Masia d’en Cabanyes amplia la seva col·lecció pictòrica

Aquest diumenge s’ha celebrat l’acte de rebuda de la donació de dos quadres d’Alexandre de Cabanyes. Es tracta de dues peces de petit format que la senyora Montserrat Vives Olivo va oferir al Consell Comarcal del Garraf i al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Les peces cedides, que eren de la seva tieta Clotilde Vives Badal, són “Marina”, una pintura a l’oli sobre tela, datada de 1932, i “Dues barques a la sorra”, dibuix sobre paper sense data.

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC) és l’espai museístic de la Masia d’en Cabanyes que té la missió d’explicar-se, compartir qui eren els Cabanyes i, de manera especial, què representaven: els valors socials, estètics, i econòmics.

En aquest sentit, al llarg dels anys s’han succeït tota mena de rehabilitacions i accions que han tingut com a objectiu preservar el llegat Cabanyes. Així mateix s’ha vetllat pel repte de millorar-lo i incorporar-hi nou patrimoni pictòric, així com documentació i llibres a  la biblioteca.

Mila Arcarons, responsable del CIRMAC ha recordat que “la feina realitzada és una labor col·lectiva, d’administracions com la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Consell Comarcal del Garraf, i d’historiadors locals que han sumat en la investigació, la restauració i la difusió”.

Arcarons ha destacat les intervencions i restauracions de l’obra pictòrica (Martí Alsina, Joaquim de Cabanyes i Alexandre de Cabanyes), el mobiliari (cadires isabelines, cadires de fumadors, cadires de frare) i, de  manera especial, els gravats de Goya a partir de la investigació conjunta amb la Universitat de Barcelona. Així mateix ha ressaltat les noves incorporacions a la biblioteca arran de la donació dels llibres de la família Cabanyes que la família Miret de Cabanyes conservava d’ençà el 1978.

Com a continuïtat d’aquest treball, s’ha considerat que la donació d’aquestes dues peces i la seva incorporació al llegat Cabanyes és una oportunitat d’ampliar-lo i de reforçar el protagonisme pictòric d’Alexandre de Cabanyes. Aquest llegat està bàsicament dotat de les peces originaries de la pinacoteca amb obres del segle XVII i XVIII, majoritàriament de procedència italiana, francesa i flamenca, que va iniciar Josep Anton de Cabanyes en els anys de la seva joventut.

En l’acte de donació i signatura del contracte també hi ha participat Montserrat Vives Olivo i el seu germà, que han expressat que la seva tieta, vinculada al Garraf, va ser treballadora des de la seva joventut de la Pinacoteca del Passeig de Gracia de Barcelona fins que es va casar i va reconduir la seva vida col·laborant amb el seu marit en una  empresa tèxtil. No obstant, va ser en aquesta galeria d’art on va coincidir amb Alexandre de Cabanyes i altres pintors amb els quals coincidia amb l’interès per l’art i, on hi va estrènyer llaços de relació artística i d’amistat.

També hi ha participat l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, d’acord amb el Conveni de cessió d’ús i custodia de l’ajuntament envers el Consell Comarcal del Garraf. L’ajuntament ha estat notificat de la voluntat de la Sra. Montserrat Vives Olivo de fer donació de les dues pintures, per fer-lo coneixedor en tant que propietari de la Masia d’en Cabanyes, i per informar i compartir que les dues peces quedaran actualitzades en  l’inventari que forma part del llegat.

Mercè Mateo, Regidora de Cultura, ha fet recordatori històric de les famílies i persones que han contribuït a la ciutat de Vilanova en la cultura aportant de manera generosa el seu patrimoni per fer una ciutat millor. Mateo ha recordat Victor Balaguer, els Papiol i els Cabanyes, i ha posat de relleu l’acte de generositat i de compromís amb la cultura que queda encadenat amb aquesta donació. Per una banda, la de la família. Per l’altra,  el Consell Comarcal del Garraf que continua tenint cura de la Masia d’en Cabanyes, i finalment, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que vol també preservar i difondre els valors culturals de la ciutat a traves d’aquests personatges.

Teresa Llorens, consellera de cultura del Consell Comarcal del Garraf ha recordat que “a La Pinacoteca, Alexandre de Cabanyes hi feia les seves exposicions de forma habitual, i durant molts anys hi participava amb altres pintors vilanovins (E. Cristòfol Ricart, Marti Torrents i altres) en les tertúlies setmanals que s’hi organitzaven. Així mateix ha recordat les paraules que l’Oriol Pi de Cabanyes, escriptor i net d’Alexandre de Cabanyes ha tramès al Consell Comarcal del Garraf: “aquesta donació mantindrà viu el record d'aquella vinculació, perquè aconseguim posar de relleu,  fer  més conegut  i visibilitzar  Alexandre de Cabanyes en un dels seus espais més íntims que va ajudar a preservar: la Masia d’en Cabanyes”.

Per altra banda, la consellera ha posat de relleu que malgrat l’entorn rural on llargament va viure i pintar l’Alexandre de Cabanyes “avui queden incorporades dues petites peces lligades al mar, aquestes són dues peces de les tradicionals, ja que dins el gènere paisatgístic sabem que pintava marines, barques sobre la sorra i sobre el mar, i paisatges amb aigua, però també reflectia la duresa de les feines de la comunitat marinera, sembla que la seva relació amb el mar va néixer arran d’una tragèdia: l’any 1886 un fort temporal de mar va provocar la mort de 22 pescadors de la vila, i de quaranta barques que van sortir, només en van tornar nou. La resta van anar a raure contra  els penya-segats. Ell era jove –un nen de 10 anys– que devia iniciar seva connexió amb el mar a través d’aquesta tragèdia. Les peces, però, són una mostra de la mar en pau i calma que potser mostren la seva reconciliació amb les aigües fortes”.

L’acte ha conclòs amb el compromís i projecte de reinterpretar el hall de la planta noble de la casa-museu, per mostrar-hi les peces. Considerant que la donació pot representar la generositat d’una família que decideix que els espais íntims d’una altra família incorporin més art, el compromís de l’administració és fer-ne partícip a tota la comunitat, perquè és símbol que la cultura i  el patrimoni  conservat i proper ens ha de fer a tots i totes més lliures. Una pretensió estretament arrelada a Alexandre de Cabanyes.