Fer incidència política per reclamar canvis en les polítiques migratòries, una de les principals conclusions de la jornada sobre refugiats

Dins la 10ª Setmana Garraf per la Pau es va programar la jornada “Dret a l’asil, què hi podem fer des del Garraf?” duta a terme el dijous 6 d’octubre a la UPC, amb la participació de representants de Catalunya amb ACNUR, FundiPau, Oxfam Intermón, Stop Mare Mortum i Proactiva Open Arms i l’assistència d’una quarantena de persones.

La jornada es va iniciar amb la benvinguda de la presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Glòria García Prieto i del regidor de cooperació de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz. García va explicar que des de l’ens comarcal es van aprovar de dues mocions de suport a l’acollida de població refugiada i en contra de l’acord entre la Unió Europea i Turquia i que es va fer una reunió comarcal amb el Secretari d’igualtat, migracions i ciutadania de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós i amb el director d’intervenció social de Creu Roja a Catalunya, Oscar Barbero, per tal d’analitzar la situació i per oferir tots els serveis a l’abast per a afavorir l’acollida i per a contribuir a la sensibilització a la ciutadania davant la urgència de garantir els drets humans a les persones desplaçades i refugiades.

Ruiz, per la seva part, va explicar que des de l’ajuntament es va engegar la campanya “Vilanova i la Geltrú amb els Refugiats” per coordinar accions i mostres de suport a les persones refugiades a la ciutat i es va elaborar d’un protocol d’acollida per tal de coordinar serveis i recursos. També va manifestar que, tot i que la competència en matèria d’estrangeria i refugi és de l’estat, tots estem involucrats en la lluita contra la intolerància.

Tot seguit, i amb la conducció de la periodista Rita Marzoa, es va iniciar el primer bloc de la jornada centrat en el context i les causes de la crisi humanitària de persones refugiades, amb intervencions de Joan Reventós. director del Comitè Català de l’ACNUR i d’Antoni Soler, president de FundiPau.

Reventós va explicar la situació actual del desplaçament forçós al món, tot recordant que “el món està en crisi de desplaçament forçat des de fa molts anys” i que la única diferència és que “ara ens han picat a la porta, hem vist molt a prop el patiment de milers de persones i això ens impacta més i ens fa reaccionar més”.

El director de Catalunya amb ACNUR també va detallar les xifres de l’impacte de les migracions a nivell mundial. Va destacar que de cada set persones que hi ha al món, una està desplaçada, la gran majoria està migrant dins els seus propis països i una altra part està marxant a altres territoris i creuant fronteres i va assenyalar que “d’aquestes persones migrants internacionals i de les desplaçades internes es produeix la xifra de més de 65 milions de persones, de les quals més o menys un terç serien refugiades”.

Segons Reventós, “la mediterrània s’ha convertit en un cementiri, però també cal recordar que l’any passat es xifrava en 400.000 les persones que estan intentant arribar anul·lament a nord Amèrica, una ruta en què s’estan trobant molts infants, que estan fent aquest camí sols i estan patint una vulneració enorme dels seus drets”.

La intervenció d’Antoni Soler, president de FundiPau es va centrar en “el rerefons del drama dels refugiats: conflictes i drets humans”. Soler va proposar obrir el focus a partir de la imatge d’Aylan fins a arribar a veure, des de lluny, tots els factors que influeixen en aquesta crisi: la violència estructural, els conflictes preexistents, la injustícia, la violació dels drets humans, el comerç d’armes o l’explotació desmesurada de recursos com el coltan, el petroli o els diamants.  

Com a propostes per a resoldre aquesta crisi, Soler va afirmar que "hauríem de procurar condicions de vida dignes i de desenvolupament ordenat en els llocs d’origen, fomentar el comerç just i lluitar pel control del comerç d’armes”, així com “manifestar una oposició absoluta davant els bombardeigs indiscriminats”. També va plantejar la urgència de desactivar el conflicte i donar respostes amb el màxim de dignitat, eficiència i justícia possibles.

La jornada també va tenir un espai per a escoltar el testimoni d’una persona refugiada resident a Catalunya. George, de Serra Leona, advocat i activista pels drets de les persones lesbianes, gais,  bisexuals, transgènere i intersexuals (LGBTI), va explicar que va haver de fugir per persecucions per la seva tasca de defensor de drets humans i  va afirmar que al seu país una persona homosexual pot ser empresonada per 10 anys, com a mínim. Actualment George viu a Barcelona on ha creat, amb el suport tècnic d’ACNUR, una ong per a ajudar africans que sol·liciten asil a l’Espanya, França i Bèlgica, amb tràmits, suport psicològic i formació en drets humans.

L’últim bloc de la jornada es va centrar en la tasca de les entitats i persones voluntàries que treballen sobre terreny i des de Catalunya i en possibles accions que es poden fer des del Garraf. Francesc Mateu, director a Catalunya d’Oxfam Intermón va obrir la taula dient que “el que està passant a Europa és només la punta de l’iceberg del que està passant a tot el món” i va ressaltar que “els sis països més rics del món, que tenen el 50% de l’economia mundial, acullen el 8% dels refugiats del món, mentre que els 6 països que acullen el 50% dels refugiats (entre els 6 països) tenen el 2% de l’economia del món”. Per aquest motiu, va afirmar, “hem d’estar treballant també a la base de l’iceberg i això implica anar a llocs que sovint no estan als nostres diaris i televisions com Sudan del Sud o al llac Txad, llocs en què sorprenentment estan treballant poquíssimes entitats”.

En relació a possibles solucions, Mateu va dir que “hem d’obrir el focus i anar més enllà del que està passant, tant geogràficament com causalment, és a dir, no intentar resoldre el tema dels refugiats sense pensar per què són refugiats”. De la mateixa manera, va explicar que els percentatges de diners destinats a cooperació, amb què s’haurien de combatre les causes, “ha disminuït un 67% i a més, totes les despeses que s’estan fent per l’acollida de refugiats van computades com a cooperació internacional". És a dir, "no només no s’amplia el pressupost, sinó que cada vegada tenim menys pressupost per a anar a les causes i ens quedem en els símptomes”. Finalment va destacar que “és molt important pensar com podem acollir, però també pressionar políticament com a ciutadans, perquè estem davant d’una situació que és política”.

Tot seguit, Albert Roma, de Proactiva Open Arms, va explicar la tasca de la seva entitat creada fa un any per un grup de socorristes catalans que va decidir actuar per salvar vides al mediterrani.  Va comentar que “les imatges que veus allà no són iguals que una foto, se’t cauen les llàgrimes perquè veus la misèria, la por i el terror que senten, és una cosa que deshumanitza” i va afegir que en alguns casos “hi ha persones que moren a les barques, fet que mostra una necessitat, una precarietat i una desesperació brutal”. Roma també va ressaltar que aquesta “és una realitat de cada dia, una realitat molt dura a la qual no li podem donar l’esquena” i va agregar que “hem de sensibilitzar des d’aquí, persona a persona, donar a la gent què pensar, informar-se i ser crítics”.

Finalment, Natàlia Vargas, activista Stop Mare Mortum va explicar que un dels objectius d’aquesta plataforma d’entitats i voluntaris és “posar-li cara a les persones migrants i refugiades”, perquè “sempre es parla d’ells com una massa homogènia amb necessitats i desitjos iguals, quan les raons per fugir són tant diverses com cada persona”. També va comentar que des d'aquesta plataforma fan manifestacions i altres accions per a denunciar la situació d’una forma artística, per a intentar moure el major número de persones.

L’activista va parlar també de la situació que es viu a la frontera de Ceuta i Melilla, on milers de persones intenten entrar a Espanya saltant les tanques, amb el perill que impliquen les concertines i davant d’aquesta situació va llançar la pregunta “Per què tenim armes blanques al voltant de la frontera?”. Per a finalitzar, Vargas va animar els assistents a fer incidència política per canviar la política migratòria europea, "perquè si no fem res, estem legitimant un sistema injust".

La jornada va finalitzar amb un debat entre els assistents del qual van sorgir temes com les campanyes de control de comerç d’armes, la participació dels bancs en la indústria armamentística i les desigualtats Nord/Sud. A les instal·lacions de la Universitat es van presentar dues exposicions: "Refugiats, per què?" de FundiPau, que "vol ampliar la mirada més enllà de la reacció solidària davant la crisi de refugiats i contribuir a promoure canvis globals i estructurals que facin possible posar fi a les causes que cada dia obliguen milers persones a fugir de casa seva" i "Síria, la paraula de l'exili" amb fotografies de David González i produïda per l'Ajuntament de Tarragona i el Comitè Català per als Refugiats Catalunya amb ACNUR. 

Podeu descarregar-vos el recull de ponències de la jornada fent clic aquí i escoltar els àudios de les intervencions fent clic aquí