Es restaura l’escriptori d’Alexandre de Cabanyes de la Masia d’en Cabanyes

Ha retornat a la Masia d’en Cabanyes l’escriptori  d’Alexandre de  Cabanyes que durant uns mesos ha estat al taller de la restauradora vilanovina Carmen Lara Cabrejas.

La restauració de l’escriptori d’Alexandre de Cabanyes forma part del programa  de restauració de la Masia d’en Cabanyes. L’any 1976 els germans Cabanyes, hereus d’Alexandre de Cabanyes i Marquès van fer donació de la Masia, amb la seva biblioteca, pintures i tots els interiors, a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i,  posteriorment, l’ajuntament va cedir-ne l’ús al Consell Comarcal del Garraf, que en fa custodia.

Al llarg dels darrers anys, a més de la musealització de la casa originaria dels Cabanyes, s’han restaurat més de 44 peces pictòriques, així com mobiliari (cadires isabelines, cadires de frare); les cortines de la cambra de Manuel de Cabanyes i algunes peces de la biblioteca (les esferes armil·lars i obra en paper).

Aquest treball de restauració ha estat possible gràcies al suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. De manera especial, és de recordar la restauració dels dotze gravats de Goya, a partir de la investigació de la catedràtica Rosa Vives, que en aquests moments s’exposen a l’Espai Goya de la Masia d’en Cabanyes.

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC) properament rebrà la segona cortina de la cambra del poeta Manuel de Cabanyes que està en fase de restauració al Museu Textil de Terrassa. Així mateix, preveu restaurar les cadires de fumador de la biblioteca.

L’escriptori d’Alexandre de Cabanyes

Alexandre de Cabanyes pintava a la Masia d’en Cabanyes, un espai on hi escoltava música i s’envoltava de tot allò que li permetia realitzar la seva obra. Segons l’Oriol Pi de Cabanyes, l’Alexandre va ser “un romàntic de segona o tercera generació, un devot modern de l’esperit del romanticisme” que va trobar en la Masia d’en Cabanyes la seva font d’inspiració des de la seva joventut i, de manera especial, quan es va casar amb Pilar Ricart i Nin l’any 1918, després de distribuïda l’herència i els immobles de la família amb el seu germà Carles. Des d’aquest moment, Alexandre de Cabanyes, que havia viatjat a diferents ciutats europees, va reforçar la seva vinculació amb Vilanova i la Geltrú i amb la masia familiar.

Cabanyes vivia i pintava al segon pis de la Masia en un taller envoltat de les seves peces i amb el mobiliari que li servia de complement a la seva activitat pictòrica. Oriol Pi de Cabanyes ha recordat recentment que “el taller del pintor Cabanyes, ubicat al segon pis de la masia familiar, era més aviat desordenat, amb teles i bastiments per tot arreu, i un divan i un paravent on el vell bohemi tenia penjades fotografies i retalls de diari (per exemple el del dia en què la reina d’Anglaterra va condecorar els peluts Beatles)”.

En aquest ambient, Alexandre de Cabanyes hi tenia situat l’escriptori que ha estat restaurat. La peça, en les fotografies que es guarden del Fons Alexandre de Cabanyes i de Ricard Monrós, es visualitza al taller amb el bust del seu rostre, obra de Borrell Nicolau que en l’actualitat és a la Biblioteca de la Masia d’en Cabanyes. En aquestes imatges, hi ha retrats dels seus amics Marti Torrents i Rafel Sala.

Les característiques de l’escriptori.

L’escriptori té una dimensió de 116,5 per 72 cm per 77,5 cm i està format per dos cossos separats, de diferents fustes, amb tiradors de bronze als calaixos i portes. La part inferior del moble és més antiga, de finals del XIX i principis del XX, i la superior és més recent. Fet que queda evidenciat pel tipus de construcció i les fustes utilitzades que han estat més malmeses i atacades per corcs en la part superior, ja que és una fusta tova (pi). És un escriptori amb sis calaixos petits que conviden a  l’ordre.

A la part inferior les fustes són dures i no hi ha atacs de corcs en la major part de l’estructura. Semblen fustes de palissandre o bubinga, molt utilitzades en l’època que es va fer el moble. L’escriptori té prestatges interiors i estructures de subjecció que, pel color i la textura (fusta tova i blanca) fan deduir que el moble es va adaptar per a deixar-hi i ordenar-hi les peces de pintura sobre paper. Explicaria aquest fet la presència de l’escriptori a l’estudi del pintor Alexandre de Cabanyes.

El procés de restauració inclou les següents fases:

• Desinfecció del moble pel mètode de baixada de temperatura o xoc tèrmic.
• Neteja mecànica: brotxa i aspiració de pols i restes sòlids.
• Neteja química.
• Neteja mecànica de repintats o retocs cromàtics anteriors al cos inferior del moble.
• Reintegració dels forats produïts pel corc, amb massilla acrílica i posteriorment amb ceres.
• Retoc cromàtic a tot el moble amb tints hidroalcohòlics noguera + caoba.
• Calaixos: se’ls protegeix amb tres capes de nitrocel·lulòsic acrílic (polit entremig a les dues capes i al final).
• El cos gran o inferior, una vegada netejat i amb el retocs cromàtics consolidats, es treballa la protecció superficial amb goma laca
• Tot el moble, excepte els laterals del cos inferior, es protegeix amb capa de ceres (no comercials, fetes amb cera verge, carnauba i trementina) i es brunyeix.
• El cos superior ha estat encerat per sota, per impedir ratllades al cos inferior.
• Neteja química a tots els tiradors de bronze. Es restitueix un d’ells amb un de nou i es nota la diferència. Es consolida el tirador que s’havia desprès per falta de suport fusta.
• La roda que falta es reintegra tant el suport fusta (treball de la peça en fusta i tenyida amb hidroalcohòlics), com amb una roda actual (la roda original de ferro no es troba en el mercat actual).
• Es clavetegen les dues rodes (reintegració volumètrica)

El llegat de la família Cabanyes es pot veure al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes que obre al públic els dissabtes i diumenges d’11 a 14 h, amb visites comentades cada hora en punt (a les 11 h, a les 12 h i a les 13 h).

També es poden concertar visites de grup (màxim 25 persones) qualsevol dia de la setmana. Al web de la Masia d’en Cabanyes (www.masiadencabanyes.cat) es pot consultar tota la informació, així com a les xarxes socials.