El CIRMAC presenta: Elles. Parlen les Dones de la Masia d’en Cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada

Elles. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada és el títol de la visita comentada que ha programat el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes - CIRMAC en el marc de les activitats de tardor, el dia 29 de novembre a les 12 h. Tot i que la proposta s’ha plantejat per a ser presencial, en aquesta ocasió el CIRMAC la compartirà a través del seu canal youtube, d’acord amb les mesures orientades a limitar l’expansió de la pandèmia Covid-19.  

Les dones són poques vegades protagonistes de la història. Ha costat que fossin presents als llibres d’història i en els relats culturals i socials que hem construït. Han estat pintades, però les dones també pinten i son creadores, han estat posades com a exemple de vida quotidiana i poc en la seva faceta social i publica, les hem intuït com a subjecte passiu i no com a subjecte actiu. Ha estat, aquesta, una manera de difondre certs models de feminitat i una manera oblidada de fer història.

Des del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes durant el període de confinament hem preparat aquesta visita amb perspectiva de gènere com una forma de reivindicar les dones que han viscut o que han tingut alguna relació amb la casa-museu del Romanticisme. Hem volgut preparar una visita a la llum d’una mirada feminista, donant visibilitat a aquestes dones i també revisant la seva història oblidada.

Posem de relleu que la visita es desenvolupa a la Masia d’en Cabanyes, una casa que il·lustra amb els seus espais íntims la vida quotidiana d’una família benestant del segle XIX. Aquesta és una finca que fou residència d’una família dedicada al comerç del vi i de l’aiguardent, viatgera, emprenedora, plena de creadors (poetes, pintors, escriptors), una família que representa els valors de la il·lustració. Una masia amb uns espais íntims que ens permeten descobrir la bellesa d’una casa neoclàssica única al país però també, en la suposada neutralitat d’aquests espais s’hi copsa les relacions de poder, socials i de gènere de cada època, s’hi copsa l’estètica i la simbologia dels espais i s’hi reflexa la construcció d’identitats en les persones i en la pròpia casa. Les cases, deia Perucho, “tenen això: que s’hi aixopluguen els desitjos i les esperances, els records de les hores felices i també de les desgraciades. Si tenen un cert temps, s’hi han pogut sedimentar les emocions del passat i els fets històrics de l’època” i, certament, massa sovint hem explicat les emocions i les històries de manera esbiaixada.

La visita, doncs, permetrà posar en circulació i posar de relleu els noms de les dones de la Masia d’en Cabanyes i de la Nissaga dels Cabanyes. És una proposta de visibilització. Amb certa discreció, es coneix a Manuel de Cabanyes (poeta), Joaquim de Cabanyes (pintor), Josep Anton de Cabanyes (col·leccionista, pintor, empresari), Llorenç de Cabanyes i Olzinelles (poeta, literat, artista), Alexandre de Cabanyes (pintor, el darrer del modernistes) però s’ignora les seves companyes,  filles i mares. Les dones d’aquesta família.

Invitem a conèixer les protagonistes de la nissaga dels Cabanyes, provem de rescatar de l’oblit la seva trajectòria vital i personal precisament en un espai que suposadament és femení atesa la dicotomia que hem percebut entre l’espai públic i l’espai privat, associat aquest darrer al gènere femení. Estaríem plantejant donar a conèixer aquestes dones i considerar-les com a coprotagonistes de la història cultural, social i econòmica del país i de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Com a mínim.

Proposem doncs escoltar les dones de la Masia d’en Cabanyes:  les mares, les filles, les dones, les germanes. Posar en circulació, com dèiem, a Maria Dolors de Cabanyes i Ballester, Pepita d’Olzinelles, Antonia Inglada, Pilar Ricart, Núria de Cabanyes, etc. en aquest marc personal i íntim.

Posar de relleu, d’altra banda, per a interpel·lar-nos del seu significat. Fem en aquest cas una proposta de memòria des de la revisió, ja que el que transmet la casa-museu ens permet investigar els models socials de gènere.

L’art que hi ha penjat en els espais quotidians – la sala de musica, l’espai Goya.... – que representa el món femení pintat i plasmat des d’una mirada masculina. Les representacions pictòriques de les senyores burgeses sovint encàrrecs per part dels marits, les dones com a model d’inspiració en la pintura religiosa, les muses en les representacions mitològiques o al·legories com a demostració de prestigi social que permet adquirir i formar una col·lecció. Una col·lecció adquirida i estructurada des de la mirada masculina i des del poder que atorga el treball i la capacitat econòmica de crear-la. Les dones de la col·lecció de l’Espai Goya que també ens parlen i denuncien a través dels gravats amb la presència central femenina, en aquest cas, la nul.la  igualtat de gènere i la violència masclista al segle XVIII.

En els darrers anys hi ha hagut canvis significatius en relació a la igualtat de gènere. L’evolució econòmica, social i cultural i les lleis per la igualtat, han suposat canvis importants en la posició de les dones: treball remunerat, espai públic i espai polític, no són ara, exclusius dels homes. Les relacions socials i econòmiques i les seves condicions de vida encara il·lustren desigualtats en els salaris, en els llocs de treball, en la cura i atenció als altres, en la violència masclista i en la invisibilitat.

Amb aquesta visita guiada que s’inicia aquest mes de novembre adreçada al públic adult, i que es proposarà així mateix a centres educatius, el CIRMAC vol contribuir a canviar la mirada que s’ha imposat sobre les dones perquè han estat socialitzades  en un entorn patriarcal i amb uns valors no igualitaris. Proposa una mirada crítica del que com a societat hem après fins ara, intentant contribuir així a educar les generacions futures amb valors més equitatius i igualitaris, a omplir els oblits en els llibres d’història.

En aquest darrer sentit, la proposta s’apropa a la voluntat transformadora dels museus per a fomentar, a través de la memòria i l’art, el sentit crític, la reflexió, la creació de valors i el benestar de les persones. Apropa el CIRMAC al concepte de museu social i educatiu, al museu en què s’hi descobreixen, s’hi viuen experiències que conviden a reflexionar sobre les desigualtats de gènere, contribuint en l’educació cap a la igualtat.

Elles. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada és una visita comentada a càrrec d’Olga Jorquera d’ARC Gestió Cultural i   es podrà visualitzar a través del canal youtube de la Masia d’en Cabanyes el dia 29 de novembre a les 12h. Ha estat enregistrada i adaptada per a ésser compartida en línia en temps de la Covid-19 i quedarà al canal per a futures visualitzacions. Tanmateix el CIRMAC té previst oferir la versió més detallada i completa en una visita presencial tan aviat com sigui possible.     

Recordem que el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes és obert al públic els dissabtes i diumenges entre les 11 i les 14 h, en aquests moments es pot visitar per lliure fent reserva prèvia a través del correu  masiadencabanyes@ccgarraf.cat o bé trucant per telèfon, al 93 811 57 15. Si la reserva s’efectua en cap de setmana caldrà adreçar el correu a info@arccultural.cat, indicant en qualsevol cas l’horari desitjat de visita, a les 11 h, 12 h o 13 h. La visita es realitza d’acord amb les mesures de prevenció establertes pel Govern de la Generalitat per tal de garantir la seguretat i salut col·lectiva. Podeu trobar més informació a www.masiadencabanyes.cat.