Notícies sobre Maria-Josepha d’Olzinellas, la senyora de la Masia (2a part)
Un altre retrat suposat de Pepita d’Olzinellas (Fons Masia d’en Cabanyes)
En conèixer el compromís nupcial de la cunyada Maria-Dolors, retornaren de Mallorca a Barcelona (16-10-1839) i residiren al carrer Mercaders, on tingué el quart fill, Josep-Ramon (26-2-1840). En casar-se la cunyada, va fer-se càrrec de la sogra i, davant el risc d’una Barcelona políticament agitada, decidiren traslladar-se a la casa de Vilanova (11-1-1841). Aviat s’adonà que era difícil conviure amb la sogra i tanta canalla, augmentada amb un altre fill, Alfons (13-9-1841). Pensà en establir-se a la Masia o a la Granada, però cap opció la complaïa i llavors tingué la idea de construir un palau a Puig-roig (Sant Pere Molanta) on podria sentir-se la senyora de la casa i anava sovint a la Granada per verificar-ne les obres. Se la recorda com una bona cuinera amb dues llargues trenes i de tracte amable i consellera del marit. La seva afició principal era el torn de filar i la floca: es confeccionava les camises i els mitjons. Es desvivia per tothom, socorria els pobres i desvalguts amb la seva caritat i la principal dedicació era la cura i educació dels fills (encara tingué un altre fill, Isidor, 10-1-1843). El 1844 tornà a quedar embarassada i feia una vida normal, però l’embaràs no anava bé, se li ressentí la salut i expirà al prepart a Vilanova (16-12-1844). Després amb una cesària li van extreure una nena, que traspassà al poc temps. El mateix dia fou portada a la parròquia per a les exèquies i després al cementiri, des d’on en un carruatge fou traslladada a la Granada, on l’enterraren junt amb les restes del poeta Manuel (18-12-1844).
Font: Josep-Anton de Cabanyes: Noticias de la Casa de Cabanyes de Villanueva.
Xavier Solà de Andrés
